Són els pioners del nou món digital, apassionats de la paraula que cobren per omplir de contingut la blocosfera. Alguns, molt pocs, viuen d'això. Els bloggers professionals escriuen uns 10 articles diaris, sense parar els caps de setmana. Malgrat el ritme de treball, gairebé cap es queixa, feliços de formar part d'una emergent professió que, a més, els agrada. Hui parlarem de la professió de periodista digital dins dels blocs. Es pot viure escrivint per Internet?
A continuació totes les respostes.
Javier Penalva és un exemple a seguir i una excepció en un món on només el 5% de bloggers viu dels seus posts (articles que s'escriuen en un bloc). Els experts xifren el seu sou entre 1.000 i 2.000 euros mensuals, més suplements importants segons si els seus articles són més o menys llegits. Però la majoria no arriba a aquestes, sent el normal cobrar entre 60 i 100 euros al mes.
Penalva no només escriu: exerceix d'editor, coordinador d'editors i responsable de comunicació amb les agències de les marques i proves de productes que es ressenyen en Xataka. Aquesta pertany a Weblogs SL, la major xarxa comercial de blogs a Espanya i Europa, que agrupa 40 llocs amb 13 milions de visitants.
Fa quatre anys que Penalva viu del blogging. Percep un sou fix a partir d'un barem: "El sistema no és igual per a tots, depèn dels ingressos del bloc i el nivell d'activitat desitjat per a l'editor, en el qual no només s'explica els posts sinó també entrevistes, anàlisis de productes, vídeos". A aquest fix s'afegeix una variable segons si els seus posts estan entre els més llegits.
Aquesta forma de retribució es repeteix a les xarxes comercials de blocs importants, encara que hi ha unes altres que paguen entre 0,5 i 1 euro el post, com es comprova en les ofertes de treball de Findablogger. El fenomen dels bloggers professionals es dóna exclusivament en aquestes xarxes. Qui té un de personal pot, com a molt, aconseguir uns euros de publicitat amb Google Adsense.
Per contraoposició, trobem el bloc Diariosdefutbol que malgrat ser una referència de la blocosfera futbolística en espanyol, amb 75.000 visitants al mes, no és rendible. La raó, segons el seu creador, és que "les despeses mínimes, com pagar autònoms i gestoria, suposen una mossegada considerable als ingressos. El temps que traiem per al bloc ho dediquem a escriure, no a perseguir anunciants".
En quant als desavantatges del blogging professional podríem destacar la necessitat de generar molt contingut, desatenent la qualitat. S’escriu sempre per a Google, ja que es titula com millor indexi en el buscador.
El consultor Raúl Hernández reflexiona al seu bloc: "No parlem d'escriptors professionals sinó de joves per els qui és una forma de treure partit a un hobby amb el qual guanyen uns eurets al mes a canvi d'escriure sobre el que els agrada i obtenir una mica de fama blocosférica". Però reconeix que "en els blocs comercials la rotació de gent és molt gran perquè la retribució econòmica és escassa i el sistema funciona només si escrius un muntó, sense importar la transcendència. És l'economia de guerra: s'assumeixen costos en la mesura en què hi hagi ingressos i, si no n'hi ha, no es paga".
Gonzalo Ruiz és un exemple d'aquesta economia de guerra. Va fundar BlogsFarm Network SL en 2005, que avui és la segona xarxa comercial de blocs, amb més de 100 publicacions i 6,5 milions de visitants al mes. BlogsFarm va néixer en l'ordinador del dormitori de Ruiz, quan vivia amb els seus pares. Des de 2007 es dedica professionalment a això.
Madrileny de 26 anys i enginyer de telecomunicacions, Ruiz és soci d'altres empreses relacionades amb blocs, que afirma facturen un milió d'euros anuals: "La meva tasca és la gestió, però molts dies segueixo treballant a casa en pijama, desenvolupant aplicacions i escrivint tot tipus de posts, des d'articles de tarot, economia, ciència o motor".
En els seus inicis, "gestionava la part comercial gairebé només per correu i telèfon, per no perdre temps en reunions. Així tenia temps per a la comptabilitat de l'empresa". En les seves targetes no posava càrrec, ja que podia ser des de fundador a assistenta. "La de vegades que he agafat el telèfon posant una altra veu per fer-me passar pel meu secretari".
Hi ha qui diu anar-li molt bé, escrivint en el seu bloc personal i lluny de les xarxes comercials. Existeixen, però són una minoria, com Javier Martín, toledà i enginyer de 33 anys, qui en 2004 va obrir Loogic.com amb Ignacio de Miguel. Avui tots dos viuen de la publicitat i els treballs de consultoria que els arriben a través del bloc, especialitzat en negocis digitals.
La seva mitjana d'ingressos anuals és de 3.000 euros en publicitat, més la consultoria. Martín assegura que si no hi ha més blocs com el seu és perquè "les empreses encara no han descobert els avantatges que ofereix la xarxa per arribar a una audiència específica".
Per a Martín, els secrets per viure del blogging són tres: "Triar una temàtica que sigui possible rendibilitzar amb publicitat i de la qual entenguis; la constància, escriure tots els dies articles originals i treballats i pensar com millorar el tràfic de la web. I en tercer lloc, sigues flexible, escolta als usuaris".
Com has pogut llegir, és molt fàcil obrir un bloc i començar la teua carrera com a periodista digital. Així que no t’ho penses més i comença la teua ciberaventura, qui sap si d’aquí a uns anys serà el teu nom el que aparega en aquesta entrada.
Per Joan Andreu Quiles.