Un mitjà alternatiu d'informació és un emissor d'informació independent que no constitueix una agència d'informació dels mitjans massius de comunicació organitzats com a empreses. Està compost per periodistes que treballen de forma independent, per comunicadors individuals i organitzacions socials, ecologistes, culturals i polítiques.
Pot (en ocasions) contenir informació anònima o no verificable, ni legalment autoritzada o responsable, la qual cosa és identificat com una possible debilitat en la seva credibilitat.
Si parlem del seu punt de partida, la denominació de mitjà alternatiu d'informació va començar a utilitzar-se a finals del segle XX i principis del segle XXI, per referir-se a les webs informatives de periodistes independents que comunicaven d'una forma diferent les notícies que es publicaven en els grans mitjans massius d'informació. L'origen dels mitjans alternatius està íntimament vinculat al desenvolupament d'Internet.
Mitjans i xarxes informatives com Indymedia, Diagonal, Rebelión, Tercera Información, Medio Independiente, Insurgente, Periodistas 21, Nodo50, La Haine, Kaos en la red, són significatius mitjans alternatius i autofinançats.
Inicialment els mitjans alternatius no eren accessibles a la majoria del públic, però a mesura que es van desenvolupar les tecnologies electròniques de captació, magatzematge i transmissió de dades, els mitjans alternatius van començar a comptar amb un creixent nombre de seguidors, la qual cosa ha fet que aquests mitjans de comunicació puguin donar-li l'oportunitat a petites comunitats d'exposar els seus problemes i fer-se conèixer més enllà dels seus límits geogràfics.
Aquests mitjans de comunicació alternatius solen incorporar notícies amb fotografies, links, vídeos... En algunes ocasions arriben a tindre la seua pròpia TV per internet com a alternativa a les grans cadenes i els seus informatius.
El seu funcionament recorda molt a les filosofies “wikis”, treball col·lectiu i col·laboratiu. El manteniment d’aquestes webs es realitza a partir de les donacions dels propis usuaris ja que la publicitat no està permesa en aquest tipus de mitjans.
Finalment, m’agradaria destacar la constant persecució que viuen aquests mitjans per part de les institucions i els grans mitjans de comunicació convencional. Com podeu llegir si feu click ací , l’Ajuntament de Barcelona comença a perseguir a les webs d’informació alternatives al·legant “comportaments que fan apologia al terrorisme i a la violència”.
Què penseu dels mitjans d’informació alternatius? Els utilitzeu diàriament? Són verdaderament una alternativa al periodisme de masses?
Estarem encantats de poder llegir les vostres opinions.
Per Joan Andreu Quiles