Navegant per Internet he trobat una llista dels 7 mites que és tenen sobre el periodisme digital. Crec que és interessant parar-se a pensar i reflexionar. Però abans de tot, que entren els mites:
1.El periodista està en perill per el periodisme col·laboratiu.
2.En el ciberperiodisme hi ha més independència que en altres mitjans.
3.No hi ha espai per a grans reportatges.
4.Quan més ràpid es publique la informació, millor.
5.Els errors deguts a les presses són permesos.
6.La barra de desplaçament perjudica la lectura.
7.Es necessàri ficar moltes imatges per a interessar al lector.
(Extrets d’ací)
Primer de tot, cal recordar que els mitjans de comunicació en Internet es troben constantment en evolució, buscant un llenguatge propi i noves formes de comunicar. Com hem vist en anteriors entrades la red 2.0 permet l’aparició de un nou tipus de periodisme i de professional adaptant-se a les necessitats que té la societat connectada a la xarxa.
El periodista, des del meu punt de vista, no es troba amenaçat pel periodisme col·laboratiu, jo crec que és just al contrari. La col·laboració que permet la xarxa activa una nova forma de crear notícies amb més punts de vista, notícies plurals. També la col·laboració entre els distints professionals de la xarxa facilita poder tindre informacions de primera mà i no necessitar agències d’informació o intermediaris que poden provocar interferències.
El segon mite és un poc més complicat de desenvolupar. En les bases del periodisme ciutadà (ciberperiodisme) es troba la independència editorial, en Internet cadascú pot dir allò que li vinga en gana sense que ningú puga evitar-ho. Amb els blocs, un ciutadà pot tindre un espai a la xarxa per informar o contar el que li passa pel cap o transmetre informacions sobre un tema determinat.
També, cal destacar que poc a poc trobem més empreses de blocs que mediatitzen als seus col·laboradors o que directament contracten a aquelles persones que volen que escriguen. Aquesta nova faceta de negoci va desmuntant poc a poc el segon mite. Com a exemple trobem l’empresa corporativa de blocs http://www.weblogssl.com/
El tercer mite és fàcilment desmuntable. Sols cal buscar al Google sobre algun tema específic i podrem vore la quantitat de grans reportatges que troben a la xarxa. Amb l’arribada del periodisme 2.0 els reportatges evolucionen per a incorporar, vídeos, imatges, text, hipervincles, àudio... Personalment, Internet és el mitjà perfecte per als grans reportatges.
El següent mite fa referència a la velocitat en la publicació de la informació. Tots sabem que una de les característiques de la red és la seua facilitat i rapidesa a l’hora de publicar la informació. És clar que a Internet la informació es publica de manera molt més ràpida i sense passar per cap filtre, per això, en moltes ocasions la informació de Internet no és verdadera i cal contrastar molt abans de creure una notícia de la red. Aquest punt es troba molt més desenvolupat en la tercera entrada d’aquest bloc (ací).
El quint mite es una qüestió de gustos però personalment crec que el e-lector és igual o més exigent que el lector tradicional de pensa. Les faltes i els errors són durament recriminats als comentaris de les edicions i a més, si vegem que no s’escriu com cal o hi ha molts errors busquem ràpidament un nou bloc.
El mite sobre la barra de desplaçament queda automàticament descartat ja que vosaltres mateixa esteu llegint aquesta entrada utilitzant-la.
El setè mite no és del tot correcte. Si que és veritat que si aportem imatges a la nostra entrada o notícia el lector tindrà més curiositat i es sentirà més atret per ella, però també cal recordar que si fiquem un nombre excessiu d’imatges farem que el lector no puga concentrar-se en la informació i busque una altra font.
I vosaltres que en penseu sobre aquests mites? Realitat o ficció?
Per Joan Andreu Quiles