twitter



L'altre dia, per casualitat, vaig vore el vídeo de la convenció més important sobre facebook (F8), realitzada pels propis dirigents de la red social. Els canvis presentats i els arguments utilitzats van obrir molts dubtes a la meua ment i per això em vaig proposar d'escriure aquesta entrada.

Com molts ja sabeu, en el pròxims dies Facebook evolucionarà cap a un nou model de red social. Aquest nou canvi intenta que pugam tindre en una mateixa plana tota la nostra vida, una "linea del temps virtual". Però abans d'entrar en matèria voldria que seguirem un poc l'evolució del perfil de Facebook.

El primer perfil de facebook, segons el seu creador, era equivalent a una conversació de 5 minuts. Ens presentava, deia l'edat que teníem, les nostres aficions i l'estat civil. Molt simple i intuïtiu.


Uns anys més tard, el perfil va evolucionar fins l'establiment d'una conversació de 15 minuts. apareix el tabló, es poden fer àlbums de fotos i les activitats recents queden reflectides.


Aquest perfil va anant perfeccionant-se fins al que coneguem hui en dia, segons paraules del propi M.Zuckerberg la conversació podria a arribar fins als 20 min, superficial però amb alguns aspectes profunds. Segons el creador de Facebook, en les nostres conversacions establin el que nem a fer durant la próxima setmana i recordem el que ferem la setmana anterior. Tot açò queda reflectit al nostre perfil actual ja que podem saber el que estem fent, el que farem i el que varem fer.


Però que passa si volem saber coses més profundes sobre la vida del nostre amic o conegut? Com podem saber que coses importants han passat en la seua vida?
Aquestes preguntes queden resoltes amb TIME LINE el nou pas en l'evolució dels perfils de Facebook. Amb aquest perfil podem escriure la història de la nostra vida, la conversació apuja a 2 hores. Tenim al nostre abast tota la informació sobre la persona que vullgam.


[Si voleu ampliar la info sobre l'evolució del facebook ho podeu fer ací]

Arribats a aquest punt és moment de reflexionar sobre tot el que s'ha dit. En primer lloc crec que comparar els perfils de Facebook amb una conversació ens porta a una equivocació molt gran, es torna a confondre comunicació (dialògica) amb informació (monològica). Comprovar o vore el perfil d'un amic o un conegut mai es podrà comparar amb una conversació, la capacitat de respondre i preguntar queda totalment apagada a un pobre "m'agrada" o un comentari sense més.

També crec, que aquesta nova acció per part de Facebook vol deixar de banda l'ús de la red com a contenidor de notícies i informacions. Es vol potenciar les característiques socials, vol que la seua eina s'utilitze per a començar "conversacions", "conèixer" nova gent i mantindre relacions amb els amics i familiars. Les actualitzacions d'estat continuen estant però de forma secundàries, ja que les aplicacions passen a un primer lloc junt amb la teua vida (timeline).

En últim lloc, voldria proposar unes preguntes per a reflexionar sobre tot el que hem dit: 
Cregueu que aquest nou perfil és una estratègia per a aconseguir més beneficis amb les agencies publicitàries?
Vegeu positivament o negativament aquest canvi?
Cal potenciar l'ús de les xarxes socials com a intercanvi d'informacions i notícies entre ciutadans o el seu ús per a les relacions socials?

Si voleu vore tota la conferència de Facebook ho podeu fer fent click ací.

Per Joan Andreu Quiles


Una de las ventajas de internet que es precisamente su inmediatez y la capacidad de que muchas personas puedan dar su opinión y versión de los hechos, y esto es a su vez un inconveniente.
Por una parte, el hecho de que los medios de comunicación cuenten con menos tiempo para publicar sus noticias supone tener aun menos tiempo para poder comprobar el grado de veracidad de esa noticia y la versión que más se ajusta a la realidad.  No obstante, ellos son los profesionales de la comunicación, por lo que no suelen equivocarse mucho, y si se equivocan, la corrección vendrá unas horas o unos días después, demasiado tarde para el mundo de Internet, donde la información corre como la pólvora.
Con esto no quiero ser alarmista, seamos reales, cada vez están más acostumbrados a trabajar a contrarreloj y no tienen intención de pillarse los dedos, por lo que podemos “fiarnos” (siempre hay que recelar un poco) de las noticias que se publican en las páginas oficiales de los medios de comunicación. Sin embargo, a veces, se cometen errores, a veces pasa, y al fin y al cabo acaba no pasando nada.
Por otra parte, nos encontramos a las noticias o rumores hechos a propósito, ya sea en tono humorístico o simplemente para confundir al personal. Normalmente, las noticias ficticias el único interés que tienen es divertir, están pensadas para satirizar la sociedad. El problema que existe es que mucha gente no relaciona este tipo de portales como “noticias ficticias”, y acaba creyéndose lo que publican.
Un ejemplo de estas páginas es El Mundo Today (EMT), que se dedica a inventar noticias siempre desde un punto de vista humorístico y satírico.
Esto ha traído grandes confusiones, pero no sólo a cualquier internauta que haya leído este tipo de noticias, sino incluso a los profesionales de la información en medios más convencionales como la televisión.
He encontrado en un blog el Top 10 de las noticias falsas que los medios de comunicación se han creído y han publicado.
Y por lo visto, en Cuatro también se dejaron llevar por una de las noticias de EMT:
De este tipo de información, es relativamente fácil percatarse, ya que suelen anunciar en su página de inicio que estas noticias son totalmente inventadas. Sin embargo, si no se conoce el portal, hay que pararse y ver de qué fuente estamos bebiendo.
El otro tipo de información falsa que circula, que suelen ser rumores sobre empresas o gente famosa, suele circular a base de correos electrónicos, foros y pequeños comentarios en ciertas webs.
En el ámbito de las redes sociales, el engaño viene a través de los perfiles falsos; ya sea de gente famosa, reconocida y con un estatus, para hacer correr mentiras que desprestigien al personaje en cuestión.
Un ejemplo de suplantación de identidad en Twitter:
También existe la posibilidad que gente corriente se cree cuentas falsas ya sea para ligar, estafar, o simplemente divertirse a tu costa. He encontrado en internet unos consejos para reconocer un perfil falso en Facebook, que doy por supuesto que todos tenemos claros, pero más vale prevenir que curar. Os pego el link:
La conclusión que podemos sacar de todo esto, es que en Internet como en la vida, hay mentiras y versiones poco fiables, por lo que no debemos creernos lo primero que leemos, ni lo segundo (el copia y pega está universalizado), sino que tenemos que indagar un poco más.
En Internet hay mucha información, y hay que saber buscarla y testearla ("adecuadamente").



Por Lorena Cano Orón


 El periodisme digital o ciberperiodisme tal i com explica R. Salaverría (professor de la Universitat de Navarra), “es tracta d’una nova modalitat professional del periodisme en general, perquè modifica els tres processos bàsics en els que es basa aquesta professió: la investigació, la producció i la difusió” perquè “l’ús per part dels periodistes de les xarxes interactives i dels seus fons documentals digitalitzats han suposat una revolució en els mètodes d’investigació i accés a les fons.” A més a més, “els processos i formes de producció dels continguts periodístics també han experimentat profunds canvis gràcies a les ferramentes digitals.” I si ens fixem en la difusió “la especificitat del ciberperiodisme es veu avalada per l’aparició de nous mitjans que empren les plataformes digitals per a publicar els seus continguts aprofitant les noves possibilitats hipertextuals, interactives i multimèdia.”

L’inici del periodisme va ser amb paper, és a dir, amb els periòdics; desprès es van desenvolupar diverses formes de periodisme, com la radio i la televisió. Ara, la informació també pot transmetre’s per un altre mitjà. Internet, com a nou mitjà de comunicació, ha portat l’adaptació del periodisme al seu suport, i com és lògic, aquesta adaptació comporta uns canvis en la forma d’investigar, produir i difondre les notícies.

Cal fer l’aclaració de que el Periodisme digital, no és la possibilitat de llegir el mateix periòdic que es publica i es ven al quiosc! Aquest tipus de material simplement el trobem trobar a la xarxa perquè alguna persona l’ha pujat, però no està pensat per a Internet. El periodisme digital, és el treball que fan els periodistes concretament per a publicar en Internet.

A més a més, el suport digital ofereix la possibilitat d’utilitzar diverses formes d’expressar la informació. El periodisme digital, no està compost tan sols de text, sinó que és una combinació de texts, fotografies, vídeos i àudios (podcasts).

També trobem una especificitat única dels textos a Internet, que és la funció del hipertext. Aquesta característica permet accedir als arxius connectats entre sí mitjançant enllaços o hipervincles; és així com el periòdic digital s’aproxima al funcionament de la ment humana, estructurant les idees d’una forma no lineal, sinó basant-se en les relacions entre elles. És a dir, l’hipertext ens facilita l’accés a la informació.




Altres característiques del periodisme digital són la immediatesa, la capacitat d’actualització constant i la gran quantitat de gent que pot accedir a ell.

Cada vegada més es consulta la informació a temps real, el fet que el periodisme digital no estiga sotmès a les hores d’edició, fa que la informació no responga a horaris i s’actualitze conforme es vagen generant les noticies i fets d’interès.

I per concloure aquest primer contacte amb el periodisme digital, és important tindre en compte el seu caràcter mundial, ja que pot arribar a totes les parts del món. El periodisme digital dóna la volta al món, no té un mercat acotat.


Per Lorena Cano Orón


En els últims mesos, Twitter s'ha convertit en una de les ferramentes més adients per a emitir informació quasi a temps real. L'evolució del periodisme, gràcies a la Internet, ha permitit que a través de reds socials es puguen seguir esdeveniments al mateix temps que estan passant. Són els propis ciutadans qui informen dels successos, la informació ja no està mediada per tercers i ens arriba directament de la mà dels afectats.

Twitter amb la seva limitació de 140 caràcters es perfila com l'eina més adient per a transmetre noves informacions concentrades en allò més important; cal resumir el que està passant en l'espai que disposem. També els hastags (etiquetes que poden acompanyar el twit) ajuden a ordenar i classificar les informacions i noticies que tenen un nexe comú. Quan una d'aquestes etiquetes es perfila com a trending topic (etiqueta més utilitzada a nivell nacional o global) apareix al perfil de tots els usuaris i la seva propagació és incontrolable.

Una de les utilitats més favorables d'aquesta red social és la seua capacitació per a superar la censura. Amb les revolucions als països Àrabs puguerem vore com mentre els mitjans de comunicació oficials es trobaven censurats i controlats pel poder, Twitter no parava d'emetre informació per part dels ciutadans i periodistes sobre el que realment passava al seu país.
Twitter també possibilita la mobilització de milers de persones de forma molt ràpida, gràcies als avantatges que hem comentat abans, es pot convocar a una manisfestació o a una concentració en qüestió de minuts, tot sota un mateix hastag. D'aquesta forma, fets que anteriorment passaven desapercebuts ara són retransmitits en directe i els usuaris de Twitter poden organitzar accions en contra o a favor per a poder cridar l'atenció de la resta de la societat.

Caldria destacar la paradoxa d'aquesta red social que deu el seu poder al text i no al vídeo, això potència que des de qualsevol aparell tecnològic es puga informar del que està passant. Podríem dir que es tracta d'escriure un sms al món per informar de l’actualitat.

Com en totes les eines, també trobem els seus detractors els quals diuen que per a poder utilitzar les xarxes socials és necessària una connexió a Internet que sols les classes mitjanes i altes poden tindre. En conseqüència les informacions moltes vegades provenen de persones llunyanes als fets i que realment no són participants d'aquestes. També es pot donar casos de manipulacions de la informació en beneficis propis.

De totes formes, la capacitat de Twitter per informar ràpidament és tan gran i efectiva que els mitjans de comunicació tradicional comencen a fer-ne ús per a obrir les portes a la participació ciutadana i arribar a més gent en el menor temps possible (com veurem en pròximes entrades del blog).

Finalment, vos deixem un video il·lustratiu de tot el que hem parlat extret del programa de la 2 "Red abierta 2.0".


Si el voleu vore complet premeu ací.


Per Joan Andreu Quiles i Rodas.


La pràctica periodística como a tal la varem conèixer uns anys mes tard de l’adveniment de l’impremta, la qual va contribuir (entre altres moltes coses) a l’aparició dels primers diaris. No obstant, amb l’arribada de la digitalizació, eixa imatge canvià per complet. Substituïm plomes i llibretes per tablets i androids: el periodisme ha canviat.  

Per una banda, el caràcter d’immediatesa desitjat pels mitjans de comunicació adquireix en aquest cas una especial rellevància. Al mateix temps que es succeeix una noticia, serem capaços de redactar un text en un breu període de temps. La premsa escrita adquireix un nou matís, ja que, mitjançant les nostres tablets o androids podrem redactar una noticia i enviar-la en qüestió de segons (mitjançant un correu electrònic) al periòdic per al qual treballem. Les hores d’espera degut a la mobilització dels professionals del sector ja no seran necessàries: aquestos informaran des del centre de la noticia.

La introducció d’aquestos dos recents dispositius tecnològics facilita la labor del periodista y afavoreix el seu desenvolupament i la continuïtat del periodisme digital. Si ens ho hagueren preguntat fa deu anys, mai ens haguéssim  imaginat que podríem informar-nos mitjançant un ordinador que cap en la palma de la nostra mà (si parlem d’androids, inclòs en les nostres butxaques).

El periodisme no es concebeix ja sin aquesta immediatesa e iguala per tant la batalla perduda en front d’altres mitjans més directes com la televisió o la ràdio. La maquetació d’un periòdic suposa una espera que el públic no està disposat a assumir; es demanda actualitat.  

En conclusió, la evolució dels formats periodístics no afavoreix, en cap cas, al format desenvolupat en paper. La World Wide Web no serà sinó una quimera en front del periodisme tradicional i acabarà per eliminar-ho del mapa. El periodisme ha canviat, y molt. 


Por Alejandro Montoya Molina