El dijous 6 d'Octubre passarà a la història com el dia en que el món va perdre a una de les persones més visionaries i futuristes de la història. Steve jobs, creador d'Apple, va morir de càncer als seus 56 anys.
Aquesta entrada, a més de seguir amb el petit homenatge al creador de la "poma", vol aconseguir estudiar l'aparició de la informació i com ha afectat el fet a través de la xarxa. Amb aquest exemple podrem observar com funciona el periodisme digital, el periodisme ciutadà i la seua gran propagació.
Durant la matinada del 6 d'Octubre es podia anar llegint tant a través de Facebook com de Twitter la notícia de la mort de Steve Jobs. Els periodistes eren persones anònimes que comunicaven allò que havien sentit en altres mitjans o treballadors d'Apple que començaven a sospitar de la fatídica notícia.
A les 2 de la matinada la notícia es confirma i automàticament la pàgina principal d'Apple mostra aquesta imatge:
La xarxa comença a bullir. A facebook es difícil vore un estat que no mencione el tema, a twitter no hi ha piulada que no vaja en direcció al fatal succés amb el hastag #thankyousteve com bandera del moviment. Els ciutadans prenen el lloc als periodistes i editen les seues pròpies conclusions i homenatges. Es podien llegir crítiques: "No era ningú, ens enganyava a tots, era una mala persona..." es podia llegir a twitter. També petits homenatges: "Apple ha perdido un visionario y un genio creativo, el mundo ha perdido un ser humano asombroso".
En tots els blogs de la xarxa la notícia és comentada i analitzada per experts, el ciberperiodisme supera les expectatives i els especials de tots els tipus són publicats pels usuaris. Cal destacar l'especial multimèdia preparat a TVE http://www.rtve.es/noticias/muerte-steve-jobs/ És posa damunt la taula una nova forma de fer periodisme, el periodisme digital en la seua màxima expressió.
La notícia de la mort de Steve Jobs apareix a les portades de moltes planes webs que volen rebre-li un homenantge.
(portada pixar)
Gràcies al periodisme digital la notícia pot transcendir les pàgines dels periòdics. Amb un sol click poden anar a veure la biografia de Jobs, buscar imatges seues o fer com molts usuaris i recordar les paraules que digué en la universitat de Stanford en 2005.
Els hipervincles i enllaços canvien la nostra forma de llegir i pensar en les notícies. La xarxa ens habilita infinitats de possibilitats per obtindre la nostra notícia personalitzada. Es trenca la seqüencialització del periodisme clàssic i a més, apareix una gran interactivitat, llegir una notícia pot ser molt paregut a jugar a un videojoc. Disposem al nostre abast tots els suports tecnològics que pugam imaginar: Vídeo, àudio, text, fotos, jocs...
També, cal destacar la gran rapidesa de la red que va permetre l'expansió de la noticia així com la publicació de totes les dades referents al succés. En contraposició a aquesta característica de la xarxa, trobem la revista Times que va tindre que parar les sues màquines per editar un número especial de la seua revista referent a Steve Jobs però que fins dies més tard no va poder ser publicada. La red ens permet informar en el mateix moment dels successos.
La dimensió del ciberperiodisme és tan gran que la família de Steve Jobs va publicar en la Internet la nota oficial confirmat la seua mort.
Si voleu més informació sobre totes les accions i homenatges que podem trobar en la web podeu anar ací.
Com hem pogut observar, el periodisme digital no té fronteres i cada vegada ens sorprèn més fins a on pot arribar. Cal estar atents i seguir aquesta expansió imparable.
Si voleu ampliar la informació podeu fer click ací http://www.vilaweb.cat/noticia/3936638/20111009/steve-jobs-100-portades.html
Per Joan Andreu Quiles