Periodisme Digital

Estar informat en ple segle XXI és més que una obligació. Pareix que és un entreteniment. La premsa diària es llig més a través de la Xarxa de xarxes que per mitjà del format paper, purament físic i tangible. Almenys els lectors acaben més articles que en premsa tradicional per sorprenent que puga parèixer, segons un estudi realitzat per l'Institut Poynter, publicat a l'abril de 2007, arreplegat per Editor& Publisher i difós pel diari El Món en la seua edició digital. D’aquesta forma, centenars de milions de persones es connecten a Internet en tot el món per a conèixer de primera mà el que succeïx en el seu entorn.

L'era de la globalització ha afavorit fonamentalment al que succeïx ací i ara, és a dir, a l'entorn més pròxim. La globalització, d'aquesta manera, s'ha convertit en glocalització. Es compleix d'esta manera una de les màximes de la notícia perquè esta tinga més transcendència i rellevància per al lector. La proximitat és un dels reclams dels lectors. Importa el que està succeint en el nostre lloc de treball o de vacacions. O, potser, allà on immediatament qui reclame eixa informació es vaja a desplaçar de manera immediata.
El periodista informa, forma i entreté. Ho ha fet sempre a través de tots els mitjans de comunicació, especialment en televisió per ser aquest el mitjà que més seduïa al receptor del missatge fins a l'aparició d'Internet, però actualment pareix que s'estiga complint amb més ímpetu a l'última premissa. És més, si esta no es compleix, molt difícilment transcendirà la informació que pretenga oferir el mitjà de comunicació. És per aquest motiu pel que molts periòdics diaris han canviat els seus formats o s'han servit d'altres per a amenitzar la informació.

El lector s'acostuma amb rapidesa al mitjà interactiu i audiovisual, de tal manera que la simple lectura del diari perd interés per a ell i el que és més rellevant, a l'estar implicats menys sentits, fa que la seua capacitat de concentració i atenció siga menor. Per aquest motiu, la utilització d'una nova plataforma d'informació que es puga transportar a la butxaca dels nostres vaquers resulta més atractiva per al receptor del missatge informatiu: és multi sensorial i a més permet la consulta de la informació en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

La formació als usuaris es pot convertir en un element clau per a tractar revocar el que pot arribar a ser un dilema social; l'ús i abús de la ferramenta Internet. Perquè el ser humà en compte de tractar de suplir les seues carències amb la tecnologia s'està topant amb la saturació de la informació a la que està exposat per totes les diferents plataformes tecnològiques. La saturació depèn d'una sèrie de factors que han propiciat un esdeveniment sense precedents i que han donat lloc a la generació d'una nova forma de periodisme: el tele mòbil.

El mòbil és un aparell multifunció en el que tot està integrat. Cap tot i tot val. Hui en dia la majoria dels mòbils contenen, entre moltes altres funcions, la de la càmera. En el cas de la funció “càmera fotogràfica” ja no cal traslladar-se d'un lloc a un altre amb ella ni comprar una d'usar i tirar; el telèfon fa possible que es realitze una instantània per a corroborar que es va estar en el lloc dels fets.



El periodisme mòbil s'ha convertit en un fet contrastat. Qualsevol persona pot relatar un esdeveniment i certificar-ho convenientment amb una fotografia. Tot el món pot ser periodista. Si qualsevol pot proporcionar informació, llavors...

¿Quin sentit tenen les Facultats de Comunicació? ¿En què resideix l'habilitat d'un periodista? ¿Per a què una marca comunicativa, una capçalera, si la informació pot circular amb molt baix cost en la xarxa i sense una imatge de garantia?

Per Alejandro Montoya Molina