La proliferació de portals financers que, sense ser pròpiament periòdics, inunden la xarxa es tronadora. El fenomen es va originar en 2000 però després del desplomi tecnològic, alguns es van quedar pel camí. Els que han sobreviscut ofereixen al cibernauta la més completa informació i compten amb fidels seguidors (el nombre dels quals augmenta progressivament) definint així una clara tendència sobre els nous hàbits del lector d'informació econòmica.
La facilitat d'accés que imposava una edició digital guanyava adeptes i la rivalitat amb les publicacions especialitzades tradicionals en paper es va constatar de seguida. Sense ser pròpiament fonts d'informació, aquests portals financers reben milers de visites diàries, entre elles la de directius, professionals de les finances i redactors econòmics de periòdics, ràdios i televisions.
La informació que ofereixen és tan simultània com el pot ser en la ràdio. De fet, ja s'han constituït en una autèntica competència pels altres mitjans tradicionals i, per descomptat, en una font informativa ràpida i barata.
Davant aquesta creixent proliferació de portals dedicats a economia, els diaris especialitzats es van llançar a reforçar les seves edicions digitals oferint els mateixos serveis que les webs financeres. La tendència apunta a la primacia de les webs econòmiques sobre els seus homònims en paper. De tot això, es desprèn que actualment hi ha una fèrria competència entre les edicions digitals dels diaris econòmics tradicionals que encara es publiquen en paper, i els portals financers de grups empresarials.
A aquest panorama, cal afegir una nova font informativa de dubtosa subsistència: els blocs o quaderns de bitàcola realitzats per professionals i experts que s'han erigit també en fonts fiables.
Internet ofereix instantaneïtat i interactivitat, dues qualitats fonamentals per al seguiment de la informació econòmica. En elles resideix el sorprenent desenvolupament de les edicions digitals dels principals diaris econòmics i dels portals financers d'empreses que han entrat en competència.
Els elements mes valorats pels usuaris d'informació econòmica en Internet són les eines i serveis addicionals que donen valor agregat i van mes allà de la informació pura i dura. Les cotitzacions en Borsa en temps real, els estudis sobre la solidesa econòmica d'alguns països i anàlisis de la situació de les empreses nacionals i internacionals són un plus que l'internauta valora i premia. La informació econòmica sempre es va caracteritzar pel rigor, la profunditat, l'anàlisi, el detall i la previsió de conseqüències.
Caldria pensar que el culte a la rapidesa, a la immediatesa que ofereix Internet aniria en detriment de la qualitat informativa. No obstant això cal concloure afirmant que el bon periodisme no entén de suports. Internet, com a mitjà de comunicació de masses, està subjecte, o hauria d'estar-ho, als mateixos plantejaments ètics i deontològics que els mitjans tradicionals. En l'era de la informació, el periodista juga un paper fonamental a l'hora de verificar, contrastar i recolzar les seves informacions. Només els millors sobreviuran.
La crisi ha tocat de ple als mitjans de comunicació, i per tant, a la premsa econòmica. Assistim a reduccions de costos, beneficis publicitaris i audiències el que produeix retallada de plantilles. Les redaccions s'unifiquen, el periodista multimèdia està a l'ordre del dia. Treballar per a diversos mitjans li obliga a dedicar mes temps i esforç. Els professionals mes experimentats són substituïts per joves periodistes recentment sortits de la facultat que cobren sous mínims i manegen millor les noves tecnologies gràcies a la seva condició de nadius digitals. La qualitat de la informació es ressent. Estem en plena reubicació del sector i és necessari aprofitar els avantatges que ofereix Internet mantenint els majors estàndards de qualitat informativa. És el nostre valor afegit.
Per Alejandro Montoya Molina