Estar informat en ple segle XXI és més que una obligació. Pareix que és un entreteniment. La premsa diària es llig més a través de la Xarxa de xarxes que per mitjà del format paper, purament físic i tangible. Almenys els lectors acaben més articles que en premsa tradicional per sorprenent que puga parèixer, segons un estudi realitzat per l'Institut Poynter, publicat a l'abril de 2007, arreplegat per Editor& Publisher i difós pel diari El Món en la seua edició digital. D’aquesta forma, centenars de milions de persones es connecten a Internet en tot el món per a conèixer de primera mà el que succeïx en el seu entorn.
L'era de la globalització ha afavorit fonamentalment al que succeïx ací i ara, és a dir, a l'entorn més pròxim. La globalització, d'aquesta manera, s'ha convertit en glocalització. Es compleix d'esta manera una de les màximes de la notícia perquè esta tinga més transcendència i rellevància per al lector. La proximitat és un dels reclams dels lectors. Importa el que està succeint en el nostre lloc de treball o de vacacions. O, potser, allà on immediatament qui reclame eixa informació es vaja a desplaçar de manera immediata.
El lector s'acostuma amb rapidesa al mitjà interactiu i audiovisual, de tal manera que la simple lectura del diari perd interés per a ell i el que és més rellevant, a l'estar implicats menys sentits, fa que la seua capacitat de concentració i atenció siga menor. Per aquest motiu, la utilització d'una nova plataforma d'informació que es puga transportar a la butxaca dels nostres vaquers resulta més atractiva per al receptor del missatge informatiu: és multi sensorial i a més permet la consulta de la informació en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
La formació als usuaris es pot convertir en un element clau per a tractar revocar el que pot arribar a ser un dilema social; l'ús i abús de la ferramenta Internet. Perquè el ser humà en compte de tractar de suplir les seues carències amb la tecnologia s'està topant amb la saturació de la informació a la que està exposat per totes les diferents plataformes tecnològiques. La saturació depèn d'una sèrie de factors que han propiciat un esdeveniment sense precedents i que han donat lloc a la generació d'una nova forma de periodisme: el tele mòbil.
El mòbil és un aparell multifunció en el que tot està integrat. Cap tot i tot val. Hui en dia la majoria dels mòbils contenen, entre moltes altres funcions, la de la càmera. En el cas de la funció “càmera fotogràfica” ja no cal traslladar-se d'un lloc a un altre amb ella ni comprar una d'usar i tirar; el telèfon fa possible que es realitze una instantània per a corroborar que es va estar en el lloc dels fets.
El periodisme mòbil s'ha convertit en un fet contrastat. Qualsevol persona pot relatar un esdeveniment i certificar-ho convenientment amb una fotografia. Tot el món pot ser periodista. Si qualsevol pot proporcionar informació, llavors...
¿Quin sentit tenen les Facultats de Comunicació? ¿En què resideix l'habilitat d'un periodista? ¿Per a què una marca comunicativa, una capçalera, si la informació pot circular amb molt baix cost en la xarxa i sense una imatge de garantia?
Per Alejandro Montoya Molina
11 de noviembre de 2011, 15:35
Supose que principalment per triar una línea editorial ja establerta i per poder sentir-nos segurs d'allò que llegim al saber que estem informnat-nos d'una font segura. Més que per a que val el periodista, jo hem preguntaria per a que val un fotógraf, ja que com molt be has explicat, qualsevol pot fer una foto d'un esdeveniment, penjar-la i comentar-la.