twitter
Mostrando entradas con la etiqueta blocosfera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta blocosfera. Mostrar todas las entradas

Blocs i Periodisme Digital

0 comentarios
Posted in Etiquetas: , , ,



Cada dia que passa, els blocs formen més part de la nostra vida. Els usuaris prefereixen seguir les notícies i els successos a través de blocs, un nou mitjà de comunicació utilitzat pel periodisme digital i que a continuació intentarem estudiar.

El primer que destaca dels blocs és la seua facilitat per a publicar informació. Aquesta és dóna de forma directa, no existeix una mediació, la informació passa del periodista o ciutadà a la red, no hi han intermediaris ni interferències.  Les opinions dels blocs són lliures, cada persona pot expressar allò que desitja en el seu espai virtual.
Ets el director del teu propi medi, les restriccions pròpies de les empreses comunicatives desapareixen. Tu ets el teu propi amo, tu decideixes que ficar i que no, tot està baix la teua responsabilitat.

http://www.blogsdenoticias.com/home.html

Un altre aspecte important dels blocs és la creació d’una audiència immediata. Amb l’aparició del teu bloc a la red tens una audiència potencial de milions d’usuaris,  no existeixen barreres geogràfiques ni monetàries, tot el món amb connexió a Internet pot accedir a la teua informació. No és necessari publicitar el teu espai, els usuaris arriben a ells depenent dels seues gustos. Internet ofereix l’oportunitat de fer búsquedes depenent dels teus interessos i poder arribar a aquests blocs sense ninguna dificultat.

Els blocs es constitueixen com una agenda alternativa. Els passos del periodisme tradicional (redacció, revisió per part d’un editor i publicació) són eliminats. Amb el periodisme digital una notícia sols ha de ser redactada i en 2 minuts passa a estar visible per a tota la comunitat online.

Una altra millora és la capacitat de subscripció que ofereixen els blocs. Amb un sol click l’usuari passa a ser “seguidor” del bloc i automàticament cada vegada que s’escriga una nova notícia aquest rebrà una notificació al seu correu. La informació a partir d’aquest moment és immediata per a l’usuari, ja no ha d’esperar o visitar el bloc per a saber si hi ha alguna cosa nova, quan rep el missatge ja sap que hi ha nova informació per a ser llegida i comentada.


 El ciberperiodisme té la capacitat de mesclar gèneres. L’opinió i la informació es fusionen. El bloc deixa enrere els vells gèneres periodístics i en crea de nous per a reflectir les inquietuds dels lectors i usuaris 2.0.

Els blocs incorporen una gran millora que era impensable en els mitjans de comunicació fins l’aparició d’Internet, la interacció amb els lectors. Aquestes planes de ciberperiodisme incorporen uns tablons on l’usuari pot deixar els seus comentaris amb respecte a la notícia publicada. D’aquesta manera el redactor i els usuaris es troben en contacte directe i la comunicació comença a ser dialògica i no monològica com ens tenien acostumats els mitjans de comunicació tradicionals.

Els grans mitjans de comunicació comencen a adoptar les fórmules del ciberperiodisme i ells mateixa creen blocs per als seus periodistes. En les seues planes webs és fàcil vore algun enllaç a blocs especialitzats que comenten les notícies del dia. Aparentment aquests blocs són iguals que els dels ciutadans o els dels ciberperiodistes però no es pot oblidar que darrere d’aquests es troba una gran empresa que mediatitza i controla el contingut que apareix.
També els blocs són utilitzats per les empreses com a prova de la capacitat del periodista. Actualment, és més valorat un bon bloc amb entrades diàries i contingut treballat que un gran currículum. Les empreses es modernitzen i les fórmules tradicionals d’avaluar a la gent comencen a canviar.

A continuació vos deixem un vídeo explicatiu sobre el tema que dóna les claus de la nova era del periodisme digital i els blocs.


Per Joan Andreu Quiles

De bloggers: economia

0 comentarios
Posted in Etiquetas: , , , , , ,


La proliferació de portals financers que, sense ser pròpiament periòdics, inunden la xarxa es tronadora. El fenomen es va originar en 2000 però després del desplomi tecnològic, alguns es van quedar pel camí. Els que han sobreviscut ofereixen al cibernauta la més completa informació i compten amb fidels seguidors (el nombre dels quals augmenta progressivament) definint així una clara tendència sobre els nous hàbits del lector d'informació econòmica.



La facilitat d'accés que imposava una edició digital guanyava adeptes i la rivalitat amb les publicacions especialitzades tradicionals en paper es va constatar de seguida. Sense ser pròpiament fonts d'informació, aquests portals financers reben milers de visites diàries, entre elles la de directius, professionals de les finances i redactors econòmics de periòdics, ràdios i televisions.
La informació que ofereixen és tan simultània com el pot ser en la ràdio. De fet, ja s'han constituït en una autèntica competència pels altres mitjans tradicionals i, per descomptat, en una font informativa ràpida i barata.

Davant aquesta creixent proliferació de portals dedicats a economia, els diaris especialitzats es van llançar a reforçar les seves edicions digitals oferint els mateixos serveis que les webs financeres. La tendència apunta a la primacia de les webs econòmiques sobre els seus homònims en paper. De tot això, es desprèn que actualment hi ha una fèrria competència entre les edicions digitals dels diaris econòmics tradicionals que encara es publiquen en paper, i els portals financers de grups empresarials.

A aquest panorama, cal afegir una nova font informativa de dubtosa subsistència: els blocs o quaderns de bitàcola realitzats per professionals i experts que s'han erigit també en fonts fiables.

Internet ofereix instantaneïtat i interactivitat, dues qualitats fonamentals per al seguiment de la informació econòmica. En elles resideix el sorprenent desenvolupament de les edicions digitals dels principals diaris econòmics i dels portals financers d'empreses que han entrat en competència.

Els elements mes valorats pels usuaris d'informació econòmica en Internet són les eines i serveis addicionals que donen valor agregat i van mes allà de la informació pura i dura. Les cotitzacions en Borsa en temps real, els estudis sobre la solidesa econòmica d'alguns països i anàlisis de la situació de les empreses nacionals i internacionals són un plus que l'internauta valora i premia. La informació econòmica sempre es va caracteritzar pel rigor, la profunditat, l'anàlisi, el detall i la previsió de conseqüències.

Caldria pensar que el culte a la rapidesa, a la immediatesa que ofereix Internet aniria en detriment de la qualitat informativa. No obstant això cal concloure afirmant que el bon periodisme no entén de suports. Internet, com a mitjà de comunicació de masses, està subjecte, o hauria d'estar-ho, als mateixos plantejaments ètics i deontològics que els mitjans tradicionals. En l'era de la informació, el periodista juga un paper fonamental a l'hora de verificar, contrastar i recolzar les seves informacions. Només els millors sobreviuran.



La crisi ha tocat de ple als mitjans de comunicació, i per tant, a la premsa econòmica. Assistim a reduccions de costos, beneficis publicitaris i audiències el que produeix retallada de plantilles. Les redaccions s'unifiquen, el periodista multimèdia està a l'ordre del dia. Treballar per a diversos mitjans li obliga a dedicar mes temps i esforç. Els professionals mes experimentats són substituïts per joves periodistes recentment sortits de la facultat que cobren sous mínims i manegen millor les noves tecnologies gràcies a la seva condició de nadius digitals. La qualitat de la informació es ressent. Estem en plena reubicació del sector i és necessari aprofitar els avantatges que ofereix Internet mantenint els majors estàndards de qualitat informativa. És el nostre valor afegit.

Per Alejandro Montoya Molina

Technorati: Estat de la Blocosfera 2010

0 comentarios
Posted in Etiquetas: , , , ,


Technorati publica anualment l’informe sobre l'Estat de la Blocosfera anual (State of the Blogosphere 2010), que realitza des de 2004 i que cada any reflecteix l'evolució dels bloggers al món: qui són, sobre quin i per què escriuen i altres aspectes relacionats, com a quina classe de beneficis obtenen.

Mentre esperem la publicació de l’informe de 2011, que veurà la llum en breu, comentarem els resultats de l’edició de l’any passat.

En aquesta edició, s'incideix en aspectes com la rendibilitat i la monetització d'aquesta activitat o la presència de les marques en la blocosfera.

L'estudi, que abasta bloggers de més de 50 països, procedents principalment dels EUA (48%) i de la Unió Europea (26%), dóna una imatge general dels mateixos molt interessant.

La major part dels bloggers no són professionals
En la seva primera part de l'estudi, centrada en qui són els bloggers, l'estudi posa en relleu que la major part segueix escrivint per diversió (65%), escriure és un hobby i no reporta beneficis econòmics. Així, la principal raó per escriure d'aquest grup majoritari és la satisfacció personal amb un resultat del 76%, com podeu vore si consulteu el document principal.

Tipus de bloggers.

Els bloggers “professionals”, per tant, són una minoria (35%) i, fins i tot dins d'aquest grup, cal considerar les diferències: el 13% es dedica a escriure a temps parcial (escriure és una manera de completar els seus ingressos), el 21% són independents, escriuen per a la seva pròpia empresa o com a externs per a una altra i tan sols un 1% es dedica a temps complet a escriure en blocs per a una empresa o una organització. A la gràfica anterior podem observar com es reparteixen els bloggers per franges d'edat, sent la franja dels 25 als 44 anys la que més bloggers abasta.

Blogger tipus: home, 25-44, amb educació superior.

El blogger "model" que mostra l'estudi és un home (2/3 del total són homes), fonamentalment en dues forquetes d'edat: entre 25 i 34 anys (25%) i entre 35 i 44 (28%), amb educació superior d'algun tipus i amb ingressos superiors a la mitjana. (Reflectat a la gràfica de l'apartat anterior i a l'estudi principal).

La majoria dels bloggers en actiu no són novençans i el 33% porta ja bloquejant entre 2 i 4 anys. En una convergència interessant entre mitjans tradicionals i blocs, el 35% havia treballat o col·laborat en algun sentit amb un mitjà de comunicació i el 27% compaginava les dues activitats, encara que cal tenir en compte que la majoria dels quals havien col·laborat pertanyien al grup de bloggers “professionals”.

Bloggers vs. Periodistes

Periodistes i bloggers no són el mateix i cal diferenciar-los. De fet, és possible trobar molts posts de bloggers ofesos perquè se'ls confon i se'ls tracta “com a periodistes”. La formació, els interessos, la manera de treball, la perspectiva, les regles… no són les mateixes. Fins i tot en el cas de periodistes que tenen un bloc tenen clar com plantegen el tema per a la seva revista i en el seu bloc personal. Com hem parlat en aquest mateix bloc, els periodistes digitals adopten les formes tradicionals del periodisme però les adapten a les exigències de la xarxa per a poder traure-li el major rendiment possible.

La rellevància dels blocs com a fonts d'informació és la clau de molts canvis en la comunicació tal com l'enteníem fins ara.

Com vegeu vosaltres l’estat de la Blocosfera? Creieu que l’estudi reflexa tot allò que estem vivint a la red?
Estarem encantats de llegir la vostra opinió.

Per Joan Andreu Quiles

Estudi sobre periodistes i blocs

0 comentarios
Posted in Etiquetas: , , , , ,



L’altre dia, navegant per Internet vaig accedir a un estudi difós per la consultora italiana Digital PR que avalava la creixent impressió de que els weblocs s'estan consolidant ràpidament com a font i plataforma de publicació per als periodistes. Les dades són referents als periodistes italians però les podem extrapolar a qualsevol país.

L'estudi realitzat amb enquestes a 400 periodistes, analitza l'opinió d'aquests sobre els blocs i la seva creixent competència informativa amb els mitjans convencionals. Referent a això, dos de cada tres periodistes pensen que els weblocs porten “un important espai de llibertat“.
També, caldria destacar que l’informe comenta que un terç dels periodistes italians consulten weblocs diàriament.

Per temes, un 50% dels enquestats afirma llegir weblocs de política i economia; a aquesta categoria li segueixen els lectors de blocs de tecnologia i telecomunicacions (45%), cròniques i costums (42%), art i cultura (35%), a més d'altres temes que susciten menor interès.
El 72% dels enquestats afirma llegir els weblocs “per curiositat“. Per darrere d'aquesta motivació principal estan la seva utilitat per al treball (41%), la investigació i documentació (38%) i la seva utilitat per redactar una nova informació (21%). Com podem observar, el segon lloc, amb un 41%, ens demostra la gran utilitat per a buscar informacions dels blocs i la seua gran utilització per part dels periodistes.

Crida l'atenció la forma amb que els periodistes enquestats afirmen trobar els weblocs. Enfront dels mètodes per a la recerca de pàgines web convencionals, obtingudes quasi en la seua totalitat a través de cercadors automàtics, les formes d'accés als blocs són molt més variades. De fet, el 46% dels periodistes afirma trobar els weblocs sobretot a través dels enllaços en altres weblocs. Per darrere queden els motors de recerca (43%), els suggeriments d'amics (39%) i la indicacions oposades en altres mitjans (29%).



Respecte de la credibilitat informativa dels weblocs, aquest estudi estableix que només el 4% dels periodistes considera als weblocs com “generalment creïbles“. En el pol oposat, només el 3% pensa que són “absolutament fiables“. Els altres periodistes s'inclinen àmpliament (74%) per concedir credibilitat als weblocs, encara que estimen imperatiu comprovar sempre la informació en una altra font; el restant 19% pensa que la informació dels weblocs és “rarament creïble“. Com vegem en aquest punt la informació de la web continua sent poc creïble i com ja hem comentat en anteriors entrades és necessari comparar i buscar diverses fonts abans de creure allò que llegim.

Quant a la publicació de weblocs, un de cada quatre enquestats afirma tenir un de personal independent; hi ha un altre 5% que afirma mantenir un webloc vinculat al mitjà per al qual treballa. Dels altres, el 14% anuncia la seva intenció d'activar un bloc pròximament i el 56% diu no tenir cap webloc ni intenció de posseir-ho.
Poc a poc els periodistes veuen necessari tindre un bloc per a poder escriure informacions amb total llibertat i no estar supeditats a les directrius dels seus mitjans. De totes formes i com podem observar a les dades de dalt, 1 de cada 2 encara no veu necessari la redacció a través de la Internet encara que segons el meu criteri aquesta tendència anirà a la baixa en els propers anys.

Ací teniu un vídeo sobre la necessitat de tindre un bloc per als periodistes.



Seguint amb l’estudi podem destacar que entre els periodistes que tenen un webloc, les motivacions són diverses: el 38% diu mantenir-ho per “crear un espai d'aprofundiment i discussió“, el 32% com a “experiment professional“, el 21% per “comunicar els interessos personals” i el 9% per “desig de visibilitat“.

Finalment, el 60% dels entrevistats atribueix als weblocs la capacitat de modificar el món de la informació, “en particular, modificar de manera significativa la modalitat de generació i distribució de les notícies“

I vosaltres teniu un bloc? Quina capacitat li atribuïu? Esteu d’acord amb els resultats de l’enquesta? Cregueu que és extrapolable a tots els sectors de la comunicació?


Per Joan Andreu Quiles

Viure dels blocs. Realitat o ficció?

0 comentarios
Posted in Etiquetas: , , , , ,


Són els pioners del nou món digital, apassionats de la paraula que cobren per omplir de contingut la blocosfera. Alguns, molt pocs, viuen d'això. Els bloggers professionals escriuen uns 10 articles diaris, sense parar els caps de setmana. Malgrat el ritme de treball, gairebé cap es queixa, feliços de formar part d'una emergent professió que, a més, els agrada. Hui parlarem de la professió de periodista digital dins dels blocs. Es pot viure escrivint per Internet?

A continuació totes les respostes.

Javier Penalva és un exemple a seguir i una excepció en un món on només el 5% de bloggers viu dels seus posts (articles que s'escriuen en un bloc). Els experts xifren el seu sou entre 1.000 i 2.000 euros mensuals, més suplements importants segons si els seus articles són més o menys llegits. Però la majoria no arriba a aquestes, sent el normal cobrar entre 60 i 100 euros al mes.
Penalva no només escriu: exerceix d'editor, coordinador d'editors i responsable de comunicació amb les agències de les marques i proves de productes que es ressenyen en Xataka. Aquesta pertany a Weblogs SL, la major xarxa comercial de blogs a Espanya i Europa, que agrupa 40 llocs amb 13 milions de visitants.

Fa quatre anys que Penalva viu del blogging. Percep un sou fix a partir d'un barem: "El sistema no és igual per a tots, depèn dels ingressos del bloc i el nivell d'activitat desitjat per a l'editor, en el qual no només s'explica els posts sinó també entrevistes, anàlisis de productes, vídeos". A aquest fix s'afegeix una variable segons si els seus posts estan entre els més llegits.

Aquesta forma de retribució es repeteix a les xarxes comercials de blocs importants, encara que hi ha unes altres que paguen entre 0,5 i 1 euro el post, com es comprova en les ofertes de treball de Findablogger. El fenomen dels bloggers professionals es dóna exclusivament en aquestes xarxes. Qui té un de personal pot, com a molt, aconseguir uns euros de publicitat amb Google Adsense.
Per contraoposició, trobem el bloc Diariosdefutbol que malgrat ser una referència de la blocosfera futbolística en espanyol, amb 75.000 visitants al mes, no és rendible. La raó, segons el seu creador, és que "les despeses mínimes, com pagar autònoms i gestoria, suposen una mossegada considerable als ingressos. El temps que traiem per al bloc ho dediquem a escriure, no a perseguir anunciants".

En quant als desavantatges del blogging professional podríem destacar la necessitat de generar molt contingut, desatenent la qualitat. S’escriu sempre per a Google, ja que es titula com millor indexi en el buscador.

El consultor Raúl Hernández reflexiona al seu bloc: "No parlem d'escriptors professionals sinó de joves per els qui és una forma de treure partit a un hobby amb el qual guanyen uns eurets al mes a canvi d'escriure sobre el que els agrada i obtenir una mica de fama blocosférica". Però reconeix que "en els blocs comercials la rotació de gent és molt gran perquè la retribució econòmica és escassa i el sistema funciona només si escrius un muntó, sense importar la transcendència. És l'economia de guerra: s'assumeixen costos en la mesura en què hi hagi ingressos i, si no n'hi ha, no es paga".

Gonzalo Ruiz és un exemple d'aquesta economia de guerra. Va fundar BlogsFarm Network SL en 2005, que avui és la segona xarxa comercial de blocs, amb més de 100 publicacions i 6,5 milions de visitants al mes. BlogsFarm va néixer en l'ordinador del dormitori de Ruiz, quan vivia amb els seus pares. Des de 2007 es dedica professionalment a això.

Madrileny de 26 anys i enginyer de telecomunicacions, Ruiz és soci d'altres empreses relacionades amb blocs, que afirma facturen un milió d'euros anuals: "La meva tasca és la gestió, però molts dies segueixo treballant a casa en pijama, desenvolupant aplicacions i escrivint tot tipus de posts, des d'articles de tarot, economia, ciència o motor".

En els seus inicis, "gestionava la part comercial gairebé només per correu i telèfon, per no perdre temps en reunions. Així tenia temps per a la comptabilitat de l'empresa". En les seves targetes no posava càrrec, ja que podia ser des de fundador a assistenta. "La de vegades que he agafat el telèfon posant una altra veu per fer-me passar pel meu secretari".

Hi ha qui diu anar-li molt bé, escrivint en el seu bloc personal i lluny de les xarxes comercials. Existeixen, però són una minoria, com Javier Martín, toledà i enginyer de 33 anys, qui en 2004 va obrir Loogic.com amb Ignacio de Miguel. Avui tots dos viuen de la publicitat i els treballs de consultoria que els arriben a través del bloc, especialitzat en negocis digitals.
La seva mitjana d'ingressos anuals és de 3.000 euros en publicitat, més la consultoria. Martín assegura que si no hi ha més blocs com el seu és perquè "les empreses encara no han descobert els avantatges que ofereix la xarxa per arribar a una audiència específica".

Per a Martín, els secrets per viure del blogging són tres: "Triar una temàtica que sigui possible rendibilitzar amb publicitat i de la qual entenguis; la constància, escriure tots els dies articles originals i treballats i pensar com millorar el tràfic de la web. I en tercer lloc, sigues flexible, escolta als usuaris".

Com has pogut llegir, és molt fàcil obrir un bloc i començar la teua carrera com a periodista digital. Així que no t’ho penses més i comença la teua ciberaventura, qui sap si d’aquí a uns anys serà el teu nom el que aparega en aquesta entrada.

Per Joan Andreu Quiles.