Periodisme Digital

Existeix una branca en la fotografia periodística que utilitza els recursos més creatius del llenguatge fotogràfic per mostrar contextos i lectures profundes dels temes que tracta. El fotoperiodisme més creatiu i arriscat ha trobat a Internet un mitjà útil i atractiu per a la divulgació pública dels seus treballs. Aquest canal de comunicació multiplica les possibilitats de difusió, que seran majors quants més recursos tinga el mitjà de comunicació o la plataforma, la rellevància a nivell internacional del fotògraf o el major o menor interès del tema fotografiat.

Per una banda, alguns periodistes gràfics ja pensen amb anterioritat a realitzar el treball en les possibilitats dels seus reportatges a la xarxa o en el tipus d'imatges poc tradicionals que poden aconseguir i que solament tindran espai en els mitjans digitals, bé per temàtica bé per la seva estètica més agosarada. Entre les raons d'aquest fenomen es troba la pèrdua d'interès en la imatge de qualitat en la premsa en general.

A més, tenim que sumar aquest context a l'arribada de noves eines a la professió del fotògraf. No solament Internet, ni tan sols les xarxes socials poden adjectivar-se de ple dret com a noves. Ens referim als programes electrònics que connecten al fotògraf amb aquestes xarxes i amb altres dispositius. És el cas de les “apps” o aplicacions que completen els nostres ordinadors i telèfons mòbils i que ja marquen i defineixen l’estil a seguir entre els professionals de la fotografia.

Per altra banda, la imatge fotogràfica en la premsa ha de reforçar el missatge. Succeeix que això no ocorre amb la suficient freqüència i és comú que les imatges siguen, la majoria de les vegades, només il·lustratives. Un reportatge tindrà major impacte, interès i eficàcia en la transmissió del seu missatge sempre que hi haja un enteniment entre el que es vol explicar i els mitjans que s’utilitzen per a portar-ho a terme: càmera, objectius, filtres i, sobretot, el llenguatge visual. Al igual que el text escrit, la fotografia en els mitjans de comunicació també pot aconseguir altes cotes de simbolisme i subjectivitat.

Segons Susan Sontag, el consum quotidià i massiu de fotografies provoca una anestèsia visual i emocional que impedeix al lector/espectador aprofundir en el sentit i lectura d'aquestes imatges. Aquest fenomen immunitza al receptor que passa davant d'aquestes escenes com si d'una pel·lícula es tractara.



Aquesta situació, sumada a l’empobriment mediàtic dels criteris estètics i el menyspreu conceptual per la imatge com a forma de pensament han portat a un sector del periodisme a buscar un nou llenguatge fotoperiodístic i fórmules innovadores de transmetre els esdeveniments.

És necessària una nova forma de fotografiar els fets perquè es busca mobilitzar als receptors per a què recuperen la seua capacitat informativa. És ineludible, per tant, que les fotografies tinguin un nou plantejament visual: retòric, persuasiu i estètic.

En conclusió, hem arribat a l'estat de la “hipervisualitat” Aquesta fase de la difusió de la imatge fotogràfica implica la necessitat d'una cultura visual que permeta al lector contextualitzar i li ajude en la correcta lectura del missatge que conté el llenguatge visual. És a dir, ens trobem davant un nou pas de la imatge fotoperiodística en la qual llenguatge fotogràfic, missatge i lector adquireixen una nova forma de connexió. 

Per Alejandro Montoya Molina

La proliferació de portals financers que, sense ser pròpiament periòdics, inunden la xarxa es tronadora. El fenomen es va originar en 2000 però després del desplomi tecnològic, alguns es van quedar pel camí. Els que han sobreviscut ofereixen al cibernauta la més completa informació i compten amb fidels seguidors (el nombre dels quals augmenta progressivament) definint així una clara tendència sobre els nous hàbits del lector d'informació econòmica.

La facilitat d'accés que imposava una edició digital guanyava adeptes i la rivalitat amb les publicacions especialitzades tradicionals en paper es va constatar de seguida. Sense ser pròpiament fonts d'informació, aquests portals financers reben milers de visites diàries, entre elles la de directius, professionals de les finances i redactors econòmics de periòdics, ràdios i televisions.
La informació que ofereixen és tan simultània com el pot ser en la ràdio. De fet, ja s'han constituït en una autèntica competència pels altres mitjans tradicionals i, per descomptat, en una font informativa ràpida i barata.

Davant aquesta creixent proliferació de portals dedicats a economia, els diaris especialitzats es van llançar a reforçar les seves edicions digitals oferint els mateixos serveis que les webs financeres. La tendència apunta a la primacia de les webs econòmiques sobre els seus homònims en paper. De tot això, es desprèn que actualment hi ha una fèrria competència entre les edicions digitals dels diaris econòmics tradicionals que encara es publiquen en paper, i els portals financers de grups empresarials.

A aquest panorama, cal afegir una nova font informativa de dubtosa subsistència: els blocs o quaderns de bitàcola realitzats per professionals i experts que s'han erigit també en fonts fiables.

Internet ofereix instantaneïtat i interactivitat, dues qualitats fonamentals per al seguiment de la informació econòmica. En elles resideix el sorprenent desenvolupament de les edicions digitals dels principals diaris econòmics i dels portals financers d'empreses que han entrat en competència.

Els elements mes valorats pels usuaris d'informació econòmica en Internet són les eines i serveis addicionals que donen valor agregat i van mes allà de la informació pura i dura. Les cotitzacions en Borsa en temps real, els estudis sobre la solidesa econòmica d'alguns països i anàlisis de la situació de les empreses nacionals i internacionals són un plus que l'internauta valora i premia. La informació econòmica sempre es va caracteritzar pel rigor, la profunditat, l'anàlisi, el detall i la previsió de conseqüències.

Caldria pensar que el culte a la rapidesa, a la immediatesa que ofereix Internet aniria en detriment de la qualitat informativa. No obstant això cal concloure afirmant que el bon periodisme no entén de suports. Internet, com a mitjà de comunicació de masses, està subjecte, o hauria d'estar-ho, als mateixos plantejaments ètics i deontològics que els mitjans tradicionals. En l'era de la informació, el periodista juga un paper fonamental a l'hora de verificar, contrastar i recolzar les seves informacions. Només els millors sobreviuran.



La crisi ha tocat de ple als mitjans de comunicació, i per tant, a la premsa econòmica. Assistim a reduccions de costos, beneficis publicitaris i audiències el que produeix retallada de plantilles. Les redaccions s'unifiquen, el periodista multimèdia està a l'ordre del dia. Treballar per a diversos mitjans li obliga a dedicar mes temps i esforç. Els professionals mes experimentats són substituïts per joves periodistes recentment sortits de la facultat que cobren sous mínims i manegen millor les noves tecnologies gràcies a la seva condició de nadius digitals. La qualitat de la informació es ressent. Estem en plena reubicació del sector i és necessari aprofitar els avantatges que ofereix Internet mantenint els majors estàndards de qualitat informativa. És el nostre valor afegit.

Per Alejandro Montoya Molina

Los medios digitales pueden subsistir o incluso generar beneficios ofreciendo sus productos gratuitamente? Esta es la pregunta clave. Si no se le pone un precio al lector por consumir sus productos, ¿cómo consiguen mantener a todo el equipo de periodistas e informáticos en plantilla?


La respuesta es la publicidad.


No obstante, en el territorio digital, la publicidad no termina de generar suficiente capital como para poder cubrir gastos y sacar beneficios. Los periódicos digitales que no cuentan con una gran empresa de comunicación detrás que tiene otros negocios o publicaciones en papel… lo tienen muy difícil.


Además hoy en día, aquellas empresas que tienen las dos ediciones (en papel y en digital) tienen también un problema, y es que las pérdidas de los medios convencionales no compensan con los ingresos de Internet.


La publicidad en Internet sigue creciendo, pero a un ritmo muy pausado. Internet no termina de ser la panacea que muchos esperaban y la publicidad no está apostando toda su baza en este soporte. Los tiempos que corren han creado una gran confusión y no se sabe cuál es la apuesta correcta.


Los blogs y periódicos digitales de ciudadanos no-periodistas no hacen sombra a los grandes empresarios, ya que todo se mide por el número de visitas, y hay que tener en cuenta que la gente visita lo que conoce, es decir, la versión digital de los periódicos que han leído toda la vida o aquellos específicamente digitales que más han oído hablar.


Lo que más cuesta de producir son los contenidos, sobre todo contenidos de calidad, que son los que cualquier empresa que quiera hacerse un hueco y tener un futuro en esta industria debe producir. Ofrecer contenidos únicos y de alto valor, diseñados específicamente para los medios digitales es la clave para poder crecer en el sector. Es la calidad la que al fin y al cabo dará la fidelidad y la publicidad.


Los anunciantes y las grandes marcas no tienen dudas a la hora de depositar sus inversiones en los medios que les ofrecen confianza.


Sin embargo, también está la opción de contar con el pago de producto. Hablamos de los portales de internet a los que para acceder se necesita abonar una cantidad simbólica de dinero. Pero este tipo de webs no tienen mucho éxito y por lo tanto, no tienen futuro, ya que si existe la opción de periodismo digital de calidad y gratuito (que existe)… este tipo de webs perdería audiencia a pasos agigantados.


Un 20% de las iniciativas digitales de los periódicos no genera ingresos. Para poder obtener mayor sostenibilidad en el medio es necesaria una mejora de la planificación financiera y hacer un mejor aprovechamiento de los dispositivos móviles y las redes sociales. Conseguir la fidelidad del lector.


Con el paso del tiempo iremos controlando las estrategias de negocio de Internet, pero para eso, aun tenemos que probar y descartar muchas ideas. Por Lorena Cano Orón.


Los medios digitales pueden subsistir o incluso generar beneficios ofreciendo sus productos gratuitamente? Esta es la pregunta clave. Si no se le pone un precio al lector por consumir sus productos, ¿cómo consiguen mantener a todo el equipo de periodistas e informáticos en plantilla?


La respuesta es la publicidad.


No obstante, en el territorio digital, la publicidad no termina de generar suficiente capital como para poder cubrir gastos y sacar beneficios. Los periódicos digitales que no cuentan con una gran empresa de comunicación detrás que tiene otros negocios o publicaciones en papel… lo tienen muy difícil.


Además hoy en día, aquellas empresas que tienen las dos ediciones (en papel y en digital) tienen también un problema, y es que las pérdidas de los medios convencionales no compensan con los ingresos de Internet.


La publicidad en Internet sigue creciendo, pero a un ritmo muy pausado. Internet no termina de ser la panacea que muchos esperaban y la publicidad no está apostando toda su baza en este soporte. Los tiempos que corren han creado una gran confusión y no se sabe cuál es la apuesta correcta.


Los blogs y periódicos digitales de ciudadanos no-periodistas no hacen sombra a los grandes empresarios, ya que todo se mide por el número de visitas, y hay que tener en cuenta que la gente visita lo que conoce, es decir, la versión digital de los periódicos que han leído toda la vida o aquellos específicamente digitales que más han oído hablar.


Lo que más cuesta de producir son los contenidos, sobre todo contenidos de calidad, que son los que cualquier empresa que quiera hacerse un hueco y tener un futuro en esta industria debe producir. Ofrecer contenidos únicos y de alto valor, diseñados específicamente para los medios digitales es la clave para poder crecer en el sector. Es la calidad la que al fin y al cabo dará la fidelidad y la publicidad.


Los anunciantes y las grandes marcas no tienen dudas a la hora de depositar sus inversiones en los medios que les ofrecen confianza.


Sin embargo, también está la opción de contar con el pago de producto. Hablamos de los portales de internet a los que para acceder se necesita abonar una cantidad simbólica de dinero. Pero este tipo de webs no tienen mucho éxito y por lo tanto, no tienen futuro, ya que si existe la opción de periodismo digital de calidad y gratuito (que existe)… este tipo de webs perdería audiencia a pasos agigantados.


Un 20% de las iniciativas digitales de los periódicos no genera ingresos. Para poder obtener mayor sostenibilidad en el medio es necesaria una mejora de la planificación financiera y hacer un mejor aprovechamiento de los dispositivos móviles y las redes sociales. Conseguir la fidelidad del lector.


Con el paso del tiempo iremos controlando las estrategias de negocio de Internet, pero para eso, aun tenemos que probar y descartar muchas ideas.






Por Lorena Cano Orón.