El periodisme digital o ciberperiodisme tal i com explica R. Salaverría (professor de la Universitat de Navarra), “es tracta d’una nova modalitat professional del periodisme en general, perquè modifica els tres processos bàsics en els que es basa aquesta professió: la investigació, la producció i la difusió” perquè “l’ús per part dels periodistes de les xarxes interactives i dels seus fons documentals digitalitzats han suposat una revolució en els mètodes d’investigació i accés a les fons.” A més a més, “els processos i formes de producció dels continguts periodístics també han experimentat profunds canvis gràcies a les ferramentes digitals.” I si ens fixem en la difusió “la especificitat del ciberperiodisme es veu avalada per l’aparició de nous mitjans que empren les plataformes digitals per a publicar els seus continguts aprofitant les noves possibilitats hipertextuals, interactives i multimèdia.”
L’inici del periodisme va ser amb paper, és a dir, amb els periòdics; desprès es van desenvolupar diverses formes de periodisme, com la radio i la televisió. Ara, la informació també pot transmetre’s per un altre mitjà. Internet, com a nou mitjà de comunicació, ha portat l’adaptació del periodisme al seu suport, i com és lògic, aquesta adaptació comporta uns canvis en la forma d’investigar, produir i difondre les notícies.
Cal fer l’aclaració de que el Periodisme digital, no és la possibilitat de llegir el mateix periòdic que es publica i es ven al quiosc! Aquest tipus de material simplement el trobem trobar a la xarxa perquè alguna persona l’ha pujat, però no està pensat per a Internet. El periodisme digital, és el treball que fan els periodistes concretament per a publicar en Internet.
A més a més, el suport digital ofereix la possibilitat d’utilitzar diverses formes d’expressar la informació. El periodisme digital, no està compost tan sols de text, sinó que és una combinació de texts, fotografies, vídeos i àudios (podcasts).
També trobem una especificitat única dels textos a Internet, que és la funció del hipertext. Aquesta característica permet accedir als arxius connectats entre sí mitjançant enllaços o hipervincles; és així com el periòdic digital s’aproxima al funcionament de la ment humana, estructurant les idees d’una forma no lineal, sinó basant-se en les relacions entre elles. És a dir, l’hipertext ens facilita l’accés a la informació.
Altres característiques del periodisme digital són la immediatesa, la capacitat d’actualització constant i la gran quantitat de gent que pot accedir a ell.
Cada vegada més es consulta la informació a temps real, el fet que el periodisme digital no estiga sotmès a les hores d’edició, fa que la informació no responga a horaris i s’actualitze conforme es vagen generant les noticies i fets d’interès.
I per concloure aquest primer contacte amb el periodisme digital, és important tindre en compte el seu caràcter mundial, ja que pot arribar a totes les parts del món. El periodisme digital dóna la volta al món, no té un mercat acotat.
Per Lorena Cano Orón
Per Lorena Cano Orón
25 de septiembre de 2011, 23:33
I ben cert que és!
Internet ha esdevingut un nou mitjà, una nova ferramenta i, fins i tot, una nova manera d’observar i viure el nostre entorn. A tots ens ha canviat un poc la nostra rutina però m’aventure a dir que als periodistas més que a ningú. Ha entrat a revolucionar totes les etapes. Tot el que suposava crear i difondre información (dit d’un mode molt resumit) ha estat sacsetjat per esta nova tecnologia. La investigación, com apunta el professor Salaverría, ja no la duem a terme (ni podem!!) igual. Millor? Pot ser, en molts aspectes sí. Pel que fa a la producción y difusió són dos processos que també estan vivint canvis. Més que vivint, els estàn aplicant. No dóna temps a debatre si sí o si no... En un món en el que tot no és ràpid sinó instantani, no hi ha quasi marge de maniobra.
El fet que una publicació puga estar a l’abast de qualsevol persona (?) i en qualsevol lloc (?) amb un grau d’immediatesa elevat és un gran avantatge. La immediatesa no permés que una notícia estiga desfasada en paper només a un parell d’hores d’eixir de la rotativa. L’hipertext, per altra banda, és força curiós; la nostra ment funciona així, com diu Lorena, sempre ho ha fet.
El més important en tot açò és saber estar-ne preparats i, sobretot, oberts a estos nous coneixements. No ha de desapareixer res, pot ser només haja de transformar-se... com l’energia.
Quina raó tens quan dius que el Periodisme digital no és volcar el peròdic a una plana web (dit així ràpid i prompte). Molta gent tendeix a confondre's en este punt. No és un 'copia-pega' d'allò que ix a la tv o el que hem sentit a la ràdio...
Periodisme digital… periodisme analògic… tradicional... tant s’hi dóna. El que sí hem de ‘protegir’ és el PERIODISME.
Rocío J